Els productors agroalimentaris han conegut la Guia per a la venda de proximitat a casa seva

Perquè les guies de bones pràctiques i de pràctiques correctes d'higiene funcionin, cal que els seu destinataris les coneguin, és a dir, cal fer-ne difusió!

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) em va encarregar la difusió de les normes sanitàries incloses en la Guia per a la venda de proximitat de productes agroalimentaris (GVP) per tot Catalunya.

Han estat 14 jornades dutes a terme durant els mesos de febrer i març per les diferents comarques, amb la col·laboració d’un representant del DAAM de Serveis Centrals o de Serveis Territorials en cadascuna:

• Terres de l’Ebre: a Amposta i Móra d’Ebre, amb l’Ester Pisa i la M. Joan Ventura
• Lleida: a la Seu d’Urgell −Bellestar−, la Pobla i Tàrrega, amb la Roser Montero
• Girona: a Santa Colona de Farners, Vilabertran, la Bisbal d’Empordà i la Vall de Bianya, amb en Sergi Tort i la Judith Dalmau
• Barcelona: al Prat de Llobregat, Vilassar de Mar i Vic, amb en Sergi Tort i la Carme Bolló
• Tarragona: a Montblanc i Reus, amb en Sergi Tort i la M. Luz Cabodevila

Què necessita la venda de proximitat?

Els dubtes i les necessitats expressades pels productors agroalimentaris que volen fer venda de proximitat són molt variats, però el fil conductor de tots ells és el gran desconeixement que tenen de responsabilitat que els atorga la legislació alimentària eupropea de posar a l'abast del consumidor final aliments innocus per a la seva salut.

Dit així sembla que siguin els productors els que no vulguin fer les coses bé; doncs, res més lluny del que vull dir. Molts productors que ja són o s’estan plantejant de ser elaboradors de productes propis a partir de la producció primària pròpia (tret bàsic de la modalitat de venda directa en la venda de proximitat) desconeixen que el pas de la producció primària al sector elaborador té unes regles pròpies, i la bàsica i elemental es diu AUTOCONTROL.

Si anem més al fons, quan vaig demanar en les jornades de divulgació esmentades què era l’autocontrol i en què es basa, és a dir, amb quines eines s’implementa, l’astorament continuava. Conceptes com ara bones pràctiques d’higiene, prerequisits i APPCC (anàlisi de perills i punts de control crític) no eren no coneguts ni molt menys implementats.

Quan ja vaig passar a explicar el concepte de FLEXIBILITAT (en l’àmbit de la gestió dels perills alimentaris) i la utilitat de les guies de pràctiques correctes d’higiene (GPCH) les expressions dels assistents ho deien tot.

Així doncs, per què el web de l’ACSA té penjades 23 GPCH, que són documents oficials per gestionar l’autocontrol dels diferents sectors alimentaris i promoguts pel sector mateix, i el petit empresari alimentari els desconeix? Com ho fem per unir els dos col·lectius (Administració i empresa), perquè el treball d’uns vagi en benefici dels altres?

Personalment, he quedat sorpresa i alhora agraïda per poder formar part d’aquestes 14 jornades i haver constatat la feina que podem fer.

Les micropimes agroalimentàries, i més arran de la publicació de la Guia per a la venda de proximitat necessiten assessorament i ajuda perquè la seva voluntat és oferir productes elaborats propis amb plenes garanties de seguretat alimentària, però COM ES FORMEN? Contacteu amb mi.

Us asseguro que gestionar els perills alimentaris no és difícil, portar l’autocontrol no implica necessàriament una càrrega documental inabastable. Conèixer el vostre producte i les vostres instal·lacions, ambient i personal us conduirà a l’èxit en la gestió de la seguretat alimentària.

No ens enganyem: la manca formació està en la base de molts dels problemes que actualment té el petit empresari agroalimentari que vol ser elaborador i que amb l’acreditació de la venda de proximitat veu possible, sempre que segueixi els criteris higienicosanitaris en aquestes noves elaboracions.

Què necessiten les micropimes agroalimentàries?

Nomes us faig una llista dels punts fonamentals que encara hi ha per resoldre amb vista a afavorir la tasca de fer elaboracions pròpies acreditades amb venda de proximitat:

• Autoritzar obradors col·lectius per a les elaboracions de melmelada, la cocció de llegums, l’elaboració de purés vegetals... (per exemple), llogant les instal·lacions per hores o per dies. Podrien ser obradors de producte únic o de multiproducte.
• Incorporar com a nous serveis complementaris (que se sumarien a escorxadors, sales de desfer, almàsseres, liquadores de fruita i esclofolladores de fruits secs) les instal·lacions de torrada de fruits secs, obradors col·lectius (ja esmentats), cellers col·lectius de vinificació.
• Afegiu les vostres qüestions i me les feu arribar aquí.

El proper 20 de maig ens trobem amb l’Administració per resoldre molts dels dubtes plantejats en les jornades de divulgació de la GVP, ja que la voluntat de tots és tirar la venda de proximitat endavant, amb plenes garanties de seguretat alimentàries per al consumidor final i que el negoci dels petits elaboradors agroalimentaris sigui una realitat ferma i creixent.

Us podeu descarregar la presentació que he utilitzat per fer una pinzellada a les normes sanitàries aplicades a la venda de proximitat (producció i elaboracions pròpies).

Recordeu que si feu ctrl+l al teclat tindreu el pdf a pantalla completa (amb els enllaços actius).